El Solsonès en transició energètica
El Solsonès en transició energètica
Programa

El Solsonès en transició energètica

·14 episodis
RSS

episodis

1-12 de 14
  • 30'

    14 – Oficines Empresarials i Col·legials de Transició Energètica

    En aquest programa especial de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, ens centrem en les Oficines Empresarials i Col·legials de Transició Energètica, una nova eina impulsada per la Generalitat de Catalunya a través de l’ICAEN per accelerar la transició energètica en el teixit empresarial. Amb la participació de Mireia Castelló (Cambra de Comerç) i Armand Mellado (Gremi d’Instal·ladors del Bages, Berguedà i Moianès), coneixem els objectius, l’organització territorial i els serveis d’aquestes oficines, que atenen especialment empreses, professionals i gremis. El programa analitza com aquestes oficines ofereixen assessorament en autoconsum, eficiència energètica, tramitacions, comunitats energètiques i accés a ajuts. També es reflexiona sobre el grau de coneixement empresarial en matèria energètica, especialment pel que fa als Certificats d’Estalvi Energètic (CAE). Les oficines empresarials pretenen actuar com a punt de connexió entre el món empresarial i els objectius de descarbonització de la PROENCAT 2050, i esdevenir motors de canvi en un context on es vol reduir un 32% la demanda d’energia i multiplicar per 15 la potència fotovoltaica.

  • 25'

    13 – Iinstal·lacions amb renovables de l’ajuntament de Solsona

    En aquest episodi es posa en valor el paper actiu de l’Ajuntament de Solsona en la transició energètica. Joan Parcerisa, regidor d’Urbanisme, Obres Públiques i Serveis Municipals, Esports i Noves Tecnologies, explica les diverses instal·lacions d’energies renovables que s’han desplegat. L’ajuntament genera part de la seva energia amb plaques solars i gestiona, entre d’altres, les minicentrals hidroelèctriques del Molí del Foix, de 60 kW, i de Cal Sotaterra. Les millores en l’enllumenat no només s’han centrat en la renovació a tecnologia LED sinó també amb fanals solars autònoms. Els projectes solars fotovoltaics es troben a la sala polivalent, al pavelló nou, el tanatori i el CEIP El Vinyet - que també té calefacció amb estella - amb una potència total instal·lada de més de 300 kW. Altres instal·lacions, com la llar d’infants o la biblioteca, disposen també de biomassa i de geotèrmia. Ara que l’ajuntament ja disposa d’energia renovable per als seus equipaments, es pot començar a plantejar compartir energia amb la ciutadania. També ens ha informat sobre l’ús dels carregadors de vehicle elèctric i com s’està abordant la mobilitat neta, treballant amb camins alternatius sense trànsit rodat.

  • 45'

    12 – Renovables al Solsonès – Guillem Reig i Josep Pintó

    En aquesta emissió, s’aborda la capacitat del teixit econòmic local del Solsonès per impulsar projectes propis de transició energètica. Josep Pintó i Guillem Reig, referents del sector elèctric comarcal, comparteixen la seva experiència en generació, distribució i comercialització d’energia. S’hi tracta l’impacte de l’apagada general del passat mes d’abril des del punt de vista d’operadors locals i es detallen les instal·lacions renovables que gestionen, com horts solars i salts hidroelèctrics. Expliquen per què van apostar per les renovables i debaten sobre com fer-hi participar la ciutadania, tot reivindicant el potencial d’inversió local. S’analitza també la regulació que limita l’ús hidroelèctric, els criteris per activar les turbines i les dificultats administratives per fer avançar projectes. Els convidats valoren l’autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques, tot assenyalant traves normatives. Aclareixen per què el Solsonès, malgrat generar molta energia renovable, no és autosuficient. Finalment, reflexionen sobre el futur energètic comarcal el 2050.

  • 25'

    Programa 11 – Geotèrmia – Ignasi Herms, cap de l’àrea de recursos geològics de l’ICGC

    La geotèrmica és l'energia que s'obté mitjançant l'aprofitament de la calor interna de la Terra. Globalment es pot considerar contínua, i inesgotable a escala humana. Els jaciments geotèrmics són zones del subsòl on el recurs geotèrmic és susceptible de ser aprofitat. En qualsevol ubicació es pot plantejar un aprofitament geotèrmic - geothermal anywhere. La tecnologia de bombes de calor geotèrmiques està considerada com la més eficient per a la climatització residencial o en establiments comercials. No obstant això, un dels punts febles és la necessitat de perforar pous geotèrmics on realitzar la transferència d’energia tèrmica. La geotèrmia ara s’està plantejant en xarxes de calor i fred de 5ª generació, és a dir, amb tota una sèrie d’usuaris connectats a través d’una xarxa de canonades. Al Solsonès hi ha vàries instal·lacions d’aprofitament d’energia geotèrmica en equipaments públics als municipis de Solsona i Llobera. Si ampliem la vista, a Catalunya hi ha 950 instal·lacions en funcionament o en projecte, públiques i privades, amb una potència tèrmica total de 64.3 MW. Avui parlarem amb el Dr Ignasi Herms, Cap de l’àrea de recursos geològics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

  • 22'

    10 – Pobles bioenergètics – L’Associació Forestal de la Vall de Lord

    L’objectiu a un poble bioenergètic és cobrir la major part de les necessitats d’energia tèrmica i elèctrica amb fonts renovables, en aquest cas concret amb biomassa. Així, al menys un 50% de les seves necessitats energètiques s’han de cobrir amb biomassa d’origen local. El subministrament energètic es pot complementar amb altres energies renovables. A més a més, una part de la propietat de les instal·lacions pot ser dels propis clients i de pagesos de la zona. Entre els objectius de l’Associació Forestal de la Vall de Lord està el d’aconseguir que els pobles de la Vall siguin pobles bioenergètics. El seu projecte de donar vida al sector forestal en aquestes contrades, no pot estar desvinculat de l’ús energètic de la fusta. Parlem de gestió forestal i de pobles bioenergètics amb la Gemma Comella, enginyera tècnica agrícola que fa més de 25 anys que treballa en el mon forestal, amb projectes de restauració de boscos cremats, de gestió forestal per a la prevenció dels incendis i amb estudis de viabilitat per a la instal·lació de xarxes de calor amb biomassa. Està vinculada a l'Associació Forestal de la Vall de Lord des del seu inici l'any 2021.

  • 57'

    09 – Comunitats energètiques i accés i connexió – Josep Ribalta i Eloi Delgado

    En el programa d’avui tocarem dues iniciatives ciutadanes de les comarques del Garraf i el Solsonès. Les comunitats energètiques són una eina clau per treballar en favor de la transició energètica cap a un model energètic 100% renovable i sostenible. Les poden constituir un grup de persones particulars, però també pot haver-hi entitats, administracions públiques locals i petites o mitjanes empreses. Des de centrals, mitjanes o grans, de producció d’energia elèctrica anem concatenant línies i subestacions o centres de transformació i acabem arribat a un transformador d’on surt una línia de mitja o baixa tensió que arriba a casa nostra o altres punts de consum. Tot el que hi ha entre la central i els punts de consum, és la xarxa de transport i distribució d’energia elèctrica. Però tot això està canviant i les comunitats energètiques comencen a tenir un paper rellevant. Parlarem amb l’Eloi Delgado, de la Comunitat Energètica Vilanova i la Geltrú Energia, al Garraf. Eloi és, a més, Enginyer de l’Energia especialitzat en Energies Renovables i en Gestió de l’Energia. També parlarem amb el Josep Ribalta, de la Cooperativa La Masia, del Sud de la nostra comarca i membre molt actiu d’aquesta comunitat energètica.

  • 37'

    08 – Catalunya, on vas? Entrevista amb David Villar, sobre la PROENCAT

    Catalunya ha de ser neutra climàticament l’any 2050, és a dir, que sigui neta en emissions de gasos d’efecte hivernacle: que fixem tant de carboni com el que emetem com a CO2. I com que de moment no podem fixar gaire, hem de retallar emissions. Per reduir la demanda d’energia en tots els sectors consumidors, caldrà utilitzar les tecnologies més eficients, però també canviar els hàbits en la nostra vida quotidiana (transport, treball, alimentació, etc.). Per exemple, el transport públic col·lectiu, el transport de mercaderies en tren o la implantació de l’economia circular en el sectors productius. I tot tenint en compte el trilema del sector energètic: energia suficient i de qualitat, energia a un preu assequible, i energia sense malmetre el medi ambient. Parlarem amb David Villar sobre la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050. David pertany a la Divisió de Planificació Energètica de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) des de 2006, on actualment és Cap de programa d’estadístiques energètiques i anàlisi de dades. Està focalitzat en la planificació energètica i la modelització de consums energètics, participant en l'elaboració de la prospectiva energètica de Catalunya 2030 i 2050 i en els dos últims plans de l'energia de Catalunya.

  • 35'

    07 - Aerotèrmia, amb César de Cara, ICAEN

    La bomba de calor és una màquina tèrmica que, utilitzant un gas refrigerant en un cicle termodinàmic tancat, transfereix calor de l’entorn natural (aire, aigua o terra) a un edifici o a aplicacions industrials, invertint el flux natural de la calor de manera que flueixi d’una temperatura més baixa a una de més alta. Les bombes de calor reversibles poden traslladar calor d’un edifici a l’entorn natural. Per tant, la bomba de calor és una tecnologia que transporta la calor, en lloc de generar-la, i ho fa d’una manera molt eficient, ja que és capaç de transportar molta més calor que l’energia que consumeix. A més, com que la capta de fonts renovables i la converteix en energia utilitzable, redueix el consum d’energia no renovable. Parlarem amb Cesar de Cara, enginyer en la Unitat d'Eficiència Energètica del Institut Català de l'Energia des de l’any 2015. Entre d’altres treballs, ha estat supervisor dels estudis sobre aerotèrmia duts a terme per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (l’iREC) i de l’Asociación de Fabricantes de Equipos de Climatización, que l’any 2020 va publicar l’ICAEN i que són publicacions de referència a Catalunya

  • 26'

    06 - Mobilitat sostenible, amb Miquel Àngel Escobar, ICAEN

    El 45% de l’energia final l’any 2019 es va destinar a transport, gran part de la qual prové de fonts d’energia primària fòssil. I suposa l’emissió anual d’unes 12 milions de tones de CO2. Al 2022 al Solsonès de 15 municipis hi havia un parc de 8.100 turismes, 177 tractors industrials, 1.453 motocicletes i 3.001 camions i furgonetes A la nostra comarca i ha una petita xarxa de carregadors per a vehicles elèctrics: Solsona, Guixers, St Llorenç de Morunys, i als municipis de La Coma i la Pedra, Riner i Odèn. Hem de repensar la mobilitat. Per exemple: és millor fer turisme amb una autocaravana, amb un gran consum de combustible... o fer-ho amb un vehicle de mides més modestes i deixant rendes en el territori que es visita? Compartir vehicle? Bàsicament dues modalitats: carpooling, quan vàries persones es posen d’acord per fer un recorregut amb un únic vehicle i carsharing, un lloguer per hores. Com ens mourem les 15.000 persones que vivim al Solsonès el 2050? Algunes claus en aquesta entrevista. Parlem amb Miquel Àngel Escobar, responsable de mobilitat eficient a l’ICAEN i coordinador el desplegament de la xarxa d'estacions de càrrega ràpida a Catalunya. Referències: https://coches.idae.es/ https://eurospor100km.energia.gob.es/

  • 23'

    05 - Anàlisi de cicle de vida, amb Carles Gasol Martínez, investigador

    Què és millor ambientalment? Un iogurt fet a casa o un iogurt fet a una indústria optimitzada? I a igualtat de servei prestat, és millor una finestra de fusta, una finestra d’alumini o una finestra de PVC? Hi ha alguna alternativa que tingui un impacte positiu? Si aquestes preguntes les fem a empreses i governs, aleshores les decisions preses poden tenir molta rellevància. Hi ha molts factors que incideixen en l’ACV. Quanta energia es gasta en la fabricació? Quanta matèria s’ha fet servir per fabricar-lo? I aigua? I durant la seva vida útil, per exemple, quanta energia gasta una bombeta de LED en front d’una incandescent? O quanta energia estalvia aïllar un habitatge amb suro o fer-ho amb cel·lulosa? I quan el producte ha acabat la seva vida útil, ens podem preguntar si es pot desmuntar i reutilitzar cada part. O si es pot reciclar. L’anàlisi de cicle de vida (ACV) vol respondre a totes aquestes preguntes i està lligat amb les petjades ambiental, ecològica, de carboni o l’hídrica. Conversarem amb Carles Gasol Martínez, investigador format a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals que posteriorment va crear Inèdit, on desenvolupa projectes d'Economia Circular.

  • 31'

    04 - Eficiència energètica en les edificacions. Entrevista a Ainhoa Mata

    Al Solsonès gairebé tres quarts dels certificats d’eficiència energètica es corresponen amb situacions ineficiens. Per altre costat, gairebé la meitat dels certificats s’han fet amb motiu d’un lloguer. I d’aquests més del 80% es troben en situacions ineficients, i per tant, ens trobem en una situació preocupant per a la gran majoria d’inquilins. El desembre passat el Parlament Europeu i el Consell de la UE van arribar a un acord per renovar la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis. A Europa, els edificis representen el 40% del consum final d’energia i el 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb l’energia. L’objectiu és que l’any 2050, tots els edificis siguin de 0 emissions. Segons un estudi dut a terme per Idescat l’any 2001 a partir del Cens de població i habitatges de l'INE, al Solsonès de 17 municipis el 49,2% dels habitatges són unifamiliars. Parlarem amb l’Ainhoa Mata, Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (UPC), i màster en control d’edificació i arquitectura sostenible (URL). Des de 2015, és responsable de la unitat d’edificis a l’Institut Català d’Energia. Exemples d’edificis: https://icaen.gencat.cat/ca/l_icaen/publicacions/energia_demo/ http://cercador.icaen.gencat.cat/

  • 26'

    03 - Impacte del consum energètic a la llar. Entrevista a Elisabet Escala

    Les factures que han de pagar les llars pel subministrament d’energia poden tenir una repercussió important en l’economia familiar. Si les quantitats que s’han de pagar sobrepassen un cert percentatge de la renda que entra a la llar, ens podem trobar en situacions complicades. La llei 24/2015 està dissenyada per combatre situacions com aquestes. Per exemple, protegeix contra els talls de la llum per impagaments. Per això es fa un informe de vulnerabilitat. Aquest informe es fa al departament de serveis socials de l’ajuntament o del Consell en qüestió; en el nostre cas, es realitzen al Consell Comarcal i per extensió a l’ajuntament de Solsona. Les comunitats energètiques són un grup de persones que volen fer canvis en el seu entorn en l’àmbit energètic. Davant d’aquestes situacions d’impacte econòmic de l’energia en les llars, poden aportar alguna cosa? Parlarem amb l’Elisabet Escala, responsable de l’Oficina de Transició Energètica a la Cerdanya, amb experiència en assessorament públic respecte a la gestió energètica a la llar, dinamitzadora de projectes per lluitar contra la pobresa energètica i membre del grup motor de la primera comunitat energètica de la Cerdanya. Video sobre pobresa energètica: https://www.elsolsones.cat/serveis-a-les-persones/octesolsones/infografia-pobresa-energetica Energy Poverty Advisory Hub: https://energy-poverty.ec.europa.eu/index_en