Tots els episodis · 2024

1421 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1201-1224 de 1421
  • 04 - Eficiència energètica en les edificacions. Entrevista a Ainhoa Mata - episode art
    El Solsonès en transició energètica
    31'

    04 - Eficiència energètica en les edificacions. Entrevista a Ainhoa Mata

    Al Solsonès gairebé tres quarts dels certificats d’eficiència energètica es corresponen amb situacions ineficiens. Per altre costat, gairebé la meitat dels certificats s’han fet amb motiu d’un lloguer. I d’aquests més del 80% es troben en situacions ineficients, i per tant, ens trobem en una situació preocupant per a la gran majoria d’inquilins. El desembre passat el Parlament Europeu i el Consell de la UE van arribar a un acord per renovar la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis. A Europa, els edificis representen el 40% del consum final d’energia i el 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb l’energia. L’objectiu és que l’any 2050, tots els edificis siguin de 0 emissions. Segons un estudi dut a terme per Idescat l’any 2001 a partir del Cens de població i habitatges de l'INE, al Solsonès de 17 municipis el 49,2% dels habitatges són unifamiliars. Parlarem amb l’Ainhoa Mata, Arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (UPC), i màster en control d’edificació i arquitectura sostenible (URL). Des de 2015, és responsable de la unitat d’edificis a l’Institut Català d’Energia. Exemples d’edificis: https://icaen.gencat.cat/ca/l_icaen/publicacions/energia_demo/ http://cercador.icaen.gencat.cat/

  • 03 - Impacte del consum energètic a la llar. Entrevista a Elisabet Escala - episode art
    El Solsonès en transició energètica
    26'

    03 - Impacte del consum energètic a la llar. Entrevista a Elisabet Escala

    Les factures que han de pagar les llars pel subministrament d’energia poden tenir una repercussió important en l’economia familiar. Si les quantitats que s’han de pagar sobrepassen un cert percentatge de la renda que entra a la llar, ens podem trobar en situacions complicades. La llei 24/2015 està dissenyada per combatre situacions com aquestes. Per exemple, protegeix contra els talls de la llum per impagaments. Per això es fa un informe de vulnerabilitat. Aquest informe es fa al departament de serveis socials de l’ajuntament o del Consell en qüestió; en el nostre cas, es realitzen al Consell Comarcal i per extensió a l’ajuntament de Solsona. Les comunitats energètiques són un grup de persones que volen fer canvis en el seu entorn en l’àmbit energètic. Davant d’aquestes situacions d’impacte econòmic de l’energia en les llars, poden aportar alguna cosa? Parlarem amb l’Elisabet Escala, responsable de l’Oficina de Transició Energètica a la Cerdanya, amb experiència en assessorament públic respecte a la gestió energètica a la llar, dinamitzadora de projectes per lluitar contra la pobresa energètica i membre del grup motor de la primera comunitat energètica de la Cerdanya. Video sobre pobresa energètica: https://www.elsolsones.cat/serveis-a-les-persones/octesolsones/infografia-pobresa-energetica Energy Poverty Advisory Hub: https://energy-poverty.ec.europa.eu/index_en

  • 02 - Impacte del consum energètic a la llar. Entrevista a Tate Angrill, de l'Oficina del Consumidor - episode art
    El Solsonès en transició energètica
    14'

    02 - Impacte del consum energètic a la llar. Entrevista a Tate Angrill, de l'Oficina del Consumidor

    Les factures que han de pagar les llars pel subministrament d’energia, ja sigui electricitat, gas o altres fonts, poden tenir una repercussió important en l’economia familiar. Si les quantitats que s’han de pagar sobrepassen un cert percentatge de la renda que entra a la llar, ens podem trobar en situacions complicades; és el que s’anomena pobresa energètica. Hi ha diversos factors que poden influir per trobar-se en una situació així, des dels baixos ingressos, un mal aïllament de l’habitatge o la dependència d’una màquina endollada a l’electricitat. Tant en el subministrament de gas com en el subministrament d’electricitat, podem contractar en el mercat regulat o en el mercat lliure. Al mercat regulat, els preus els fixa els govern espanyol i només poden comercialitzar unes poques empreses triades pel govern. Al mercat lliure, cada persona pot triar l’oferta que més l’interessi d’allò que li ofereixen les empreses comercialitzadores. Avui parlarem amb la Tate Angrill, responsable de l’oficina de Consum del Consell Comarcal Solsonès des de fa 18 anys, on és testimoni dels canvis en les problemàtiques dels serveis bàsics, com gas, electricitat i telefonia. La majoria de consultes i reclamacions rebudes son sobre aquests serveis. Comparador CNMC: https://comparador.cnmc.gob.es/ Llista Robinson: https://www.listarobinson.es/