Territori de Masies presenta aquest divendres a Calaf el projecte de l’obrador cooperatiu de farines ecològiques
L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és recuperar les varietats de blat del baix Solsonès i tancar el cercle productiu. El nou obrador, situat a Calaf, compta amb molí fariner propi, zona d’ensacatge i etiquetatge i magatzem i vol donar valor als cereals locals i reforçar la pagesia de proximitat. Ho destaca Marta Closa, de Territori de Masies:
L’acte tindrà lloc divendres a les 7 de la tarda al Casino de Calaf i s’hi donaran a conèixer les persones i entitats que han participat en el seu desenvolupament i agrair el suport rebut durant la campanya de mecenatge. La benvinguda anirà a càrrec de l’alcaldessa de Calaf, Montse Mases, i la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a la Catalunya Central, Raquel Sánchez Varela. Explicaran l’obrador cooperatiu Raquel Serrat, coordinadora general d’Unió de Pagesos; David Picazo, de Maquinària Solà; Pau Garriga, enginyer del projecte i membre d’Engiambi; representants del Consell Rector de Territori de Masies i Pep Bover, de la SAT Cal Pauet, que ha ajudat a desenvolupar aquesta iniciativa. En el mateix acte, es farà un agraïment a tots els mecenes que hi han donat suport a través de la campanya “Dels nostres blats, les nostres farines”. Es van aconseguir 123 donacions que sumen un total de 23.700 euros. En acabar, hi haurà un tast de productes de proximitat.
L’obrador propi permetrà avançar cap a les diferents fases de producció des del cultiu dels cereals fins a la mòlta i la distribució de la farina. Forma part d’un projecte que vol recuperar varietats de blat pròpies de la zona i treballar amb blats com l’espelta, el sègol, la xeixa, el camut i la varietat Florència Aurora. De fet, Territori de Masies disposa del segell de la Venda de Proximitat. A partir d’aquests cereals, la cooperativa elabora farines ecològiques, fresques, sense refinar i mòltes a la pedra. D’altra banda, la iniciativa vol enfortir les relacions entre els diferents agents de la cadena alimentària: les explotacions que cultiven el cereal, les persones i empreses que el transformen, els forns i les fleques que utilitzen la farina i els establiments que la distribueixen. Així doncs, l’obrador es planteja com una infraestructura al servei d’un model cooperatiu i territorial, amb la pagesia local com a peça central.
