Consideren que planificar la política energètica del país és clau, i amb el PLATER hi havia l’oportunitat de construir un model distribuït i descentralitzat com el de Dinamarca o Alemanya. En aquests països, tres quartes parts de les instal·lacions són de menys d’un megawatt, estan fetes en espais transformats i impulsades per sectors productius. En canvi, els cupaires asseguren que el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables ha optat per perpetuar el model centralitzat extractivista que tenim. Denuncien que el PLATER condemna els pobles rurals a l’abandonament i a la pèrdua de l’activitat agrària, alhora que debilita encara més la sobirania alimentària del país i genera un efecte especulatiu sobre el preu de la terra.
La CUP Solsonès lamenta que la recollida de propostes inicial que al Solsonès es va coordinar a través de l’Oficina de Transició Energètica, no es veu reflectida en el document final. Aquestes estaven encarades a fer una implantació racional i respectuosa amb el territori, limitant la potència instal·lada, potenciant els projectes impulsats des del territori o donant marge als ajuntaments per regular-ho a través del POUM, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Els cupaires lamenten que la planificació s’ha fet passant per sobre de l’autonomia local i de la pagesia. Marc Barrera, conseller comarcal de la CUP:
D’altra banda, adverteixen que els projectes són susceptibles de ser declarats d’interès públic i arribar al punt d’expropiar els terrenys si el propietari s’hi oposa. Els cupaires assenyalen que al Solsonès hi ha moltes naus i granges infrautilitzades que podrien contribuir a la generació d’energia solar més enllà de l’autoconsum. Aprofiten per recordar que també hi ha la presa de la Llosa del Cavall que, 30 anys després de la seva construcció, encara no ha produït energia per un litigi legal sobre qui se’n queda la concessió.
La CUP Solsonès també lamenta que les comunitats energètiques es troben amb nombrosos obstacles logístics i burocràtics. Són partidaris d’aprofitar més el potencial de ciutats i zones industrials, com les teulades d’edificis. També aposten per espais com les mitjanes de les autopistes, sòls degradats, els canals de regadiu o les superfícies dels embassaments. Consideren que al darrere del PLATER hi ha les grans elèctriques que, tal com van fer frenant l’impost del Sol, s’han creat una normativa “a mida” per eliminar els entrebancs dels ajuntaments per frenar macroprojectes.
